La destrucció física i jurídica (ensorraments i tàpies) dels habitatges són definitoris del seu paisatge urbà. El carrer Vallparda, al barri de la Torrassa, és un de tants espais que han estat destruïts de forma arbitrària a mans de l’estat i les immobiliàries. Des de 1992 han estat ensorrant edificis d’aquest per a fer un eixample, i encara els descampats romanen tancats.

​

Feia temps que pensava maneres d’intervenir aquests espais i finalment el joc em va portar a la imatge de la casa infantil. L’acció de “dibuixar” allò que ja no està, ha resultat ser, no un objecte artístic sinó un conductor que ha motivat sense paraules explícites la comunicació i la memòria. Els veïns del barri han compartit allò que sabien al voltant de l’espai, la gent que hi vivia fa vint anys, les raons de la seva destrucció i les promeses de la seva futura funció.